Màrius Torres

Lleida 1910 - Puig d'Olena, Sant Quirze de Safaja 1942. Poeta. Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona.
A l'acavar va anar de viatge a França i Itàlia.
Exercí durant poc temps a Lleida, ja que ben aviat, l'any 1935, caigué malalt de tuberculosi i ingressà al sanatori de Puig d'Olena, on havia de morir set anys després.
de ben jove s'educà d'una banda en el republicanisme catalanista i de l'altra en una concepció espiritualista de l'existència que tant havia de pesar en la seva obra lírica.
Fa col·laboracions de premsa periòdica, alguna narració i una peça dramàtica;Una fantasma com n'hi ha poques.
Es presenta sense èxit al premi de teatre Ignasi Iglésias l'any 1935, i a una selecció de poemes al premi Joaquim Folguera sota el títol d'Invencions.

L'obra de Màrius Torres es centra en la poesia, escrita sobretot en el periòde de reclusió al sanatori de Puig d'Olena. Allí coneix a Mercè Figueras, la «Mahalta» de molts dels seus poemes.

Amb l'arribada de la guerra civil i la posteguerra, juntament amb la ràpida mort del poeta n'han condicionat la recepció, fins que l'any 1947 es publica el volum Poesies.
Degut a causes com les guerres i la seva enfermetat, podem descriure al autor com una persona solitària i el el caràcter reflexiu de la seva poesia que, en paraules de Carles Riba, «brolla sempre des de la crisi».
Les influències de la seva poesia (tradició simbolista i que assoleix una gran puresa i essencialització a la recerca del sentit de l'existència), és influit per Verlaine, Baudelaire i Ribes, on compartien tambè el gust per la música).

Els seus temes; la solitud, l'amistat, l'amor, la consciència del temps, la mort, la transcendència, la bellesa del món, la música, identificada amb la vida, etc, tenen una gran existència formal que és rebuda amb una forma clàssica del sonet.