Àngel Guimerà

BIOGRAFIA ÀNGEL GUIMERÀ

Català nascut a Canàries, Àngel Guimerà i Jorge va nèixer a Tenerife el 6 de Maig del 1845.

El seu pare va nèixer al Vendrell, i al ser mercader és va traslladar a les Canàries per temes de treball. Allí és va enamorar de Margarita Jorge, la mare de Guimerà (nascuda i de sang canària)

Guimerà va ser educat en llengua castellana, i quan la familia torna a Catalunya, Àngel(tenia 8 anys) no sap el català, però tot i això, és fa ràpid amb la cultura i formes de vida catalana.

Als 14 anys va anar a estudiar a Barcelona, i en els dibuixos escolars és pot observar que té una gran senibilitat plàstica.

Al 1862 tornen al Vendrell, i la familia vol que Guimerà s’ocupès del negoci familiar.

Guimerà s’ enamora de Maria Rubió (filla del seré del poble). Aquesta amor imposible va ser una de les grans frustracions de l’ escriptor.

Novament els Guimerans és trasllades a Barcelona, i als 25 anys, Àngel Guimerà entra en contacte amb els escriptors de la Jove Catalunya on és reunien en una farmacia.

Al morír la seva mare (Margarita) se’n va a viure a casa del seu amic Pere Aldavert i Martorell on viurà tota la seva vida.

A Guimerà li van influir tres grans aspectes de la seva vida que és veuen reflexats en la seva obra:

-La marginació i mestissatge (pare català, mare canària).

-Pel fet de que els seus pares estaven casats.

-L’amor imposible, vist de forma extrema, idealitzada i pesimista, és un reflex de la realitat de Guimerà.

Els primers treballs de Guimerà son poesies. Aquestes obres poètiques tenen un carácter romàntic i narratiu amb un llenguatge expressiu i extens.

En les composicions de carácter patriòtic asoleix una cualitar poc freqüent en aquesta temàtica.

Publica obres de carácter íntim i personal que contrasten amb el corrent.

El seu primer poema va ser publicat en La Gramella amb el títol; El rei i el conseller.

Al 1871 participa en la fundació de la revista La Renaixença (passarà a ser director).

És va fer molt més conegut pel fet de guanyar els tres premis dels Jocs Florals, instaurats l’ any 1859, que van impulsar rigurosament la llengua catalana.

Guimerà va ser nomenat mestre en Gai saber (pel fet de tenir auqest premi), i va començar a tenir molt d’éxit.

Els poemas van ser molt populars (Les fulles seques),i altres poesies van ser musicades.

Tot i això, Guimerà assoleig el mayor éxit en el teatre.

Vol millorar i renovar el teatre català, tant en la forma com en els altres temes (màxim exponent de la renaixença en el cap teatral).

Gal·la Placídia (1879): ambientada en la Edad Mitjana i té una gran força poètica, amb personatges solidament caracteritzats.

Guimerà és distingeix per la creació de tragèdies romàntiques.

Mar i Cel és l’obra més ben reslota del seu primer periòde.

En aquesta obra ens introdueix l’ història amb la cultura cristiana i musulmana, i l’ amor imposible entre Blanca (Jove cristiana) i un pirata (serraí). L’obra acava amb la mort dels 2 enamorats.

Tornant a l’escriptor, Guimerà deixa el passat i és centra amb la realitat avandonant el vers per la prosa amb un llenguatge col·loquial. Aquesta etapa és de plenitud artístic.

-Maria Rosa

-Terra baixa

-La filla del mar

El teatre de Guimerà és preocupa per les injustícies i planteja que l’amor i la comprendió porta a la pau de l’ home.

Les seves millors obres en ambients populars (gent treballadora).

Les seves obres van ser molt famoses i importants, fins el punt de proyectar la obra al cine o a la música.

Lenu Riefenftahi va firmar Terra baixa (a més a més va participar sent la protagonista Marta).

Aquesta pel·lícula no és va poder filmar en Espanya per la guerra, però tot i això, van sortir moltes adaptacions al cine Espanyol, i a més a més van fer óperes com Terra baixa i La filla del mar.

Als inicis del s.XX hi ha ambients més refinats, i Guimerà perd protagonisme.

Guimerà defensa la llengua u els drets nacionals de Catalunya (participà en el Memorial i en la redacció de bases de Manresa).

Al 1894 és elegit President de l’ Ateneu Barcelonés. El discurs és fa en Català, i comenta a enfortir-se la llengua catalana.

Al 1909 rep un gran homenatge, i com poques vegades passa, es sent molt a prorp del poble, i és reconegut com un clàssic.

El 18 de Juliol de 1924, Àngel Guimerà mor.

Desafiant a la dictadura de Primo de Rivera, milers de persones surten al carrer pero donar-li l’adeu a aquell polític, literari i persona lluitadora per Catalunya.

La Renaixença a perdut un dels seus pilars.

La prensa estatal li fa un homenatge.

A Catalunya se li va anar un dels seus millors artistes, però quedava els seu esperit, les seves idees i les seves obres.