dimarts, 23 de novembre del 2010
dijous, 4 de novembre del 2010
Salvador Escude, centenari de Màrius Torres
la cultura entre Lleida i Tarrasgons és molt llarga.
Marius Torres fa una carta avans de morir; ''la distància no és mideix en kg nsino en coneixements''.
Volia saber el que feien sempre els seus familiars.
Té fortaleça, espiritualitat, delicadesa amb amics, esperança...
La poesia aduca la sensibilitat. També es neteja el llenguatge, i sobretot, tranmet emocions i sentiments.
Poeta intemporal (bolgudament), estetica simpolista, feia imatges amb molt color....
Marius Torres ens va deixar 96 poemes.
És un poeta líric: ''la poesia és un mitjà d' expressió''. Cada poema es un combat i l'autor només te el seu llenguatge, aquest dit està expresat al ''Combat dels poetes''.
Neix la poesia de Màrius Torres per molts motius; el to és de confecció secreta i solitària.
Amb aquest combat cal una condició; el combat del lector vol que siguem lectors poc superficials i sensibles.
Molta de la seva poesia tewnia que ser recitada per la seva musicalitat (un sonet dedicat a Maria Planes, per exemple).
L'any 10 (començament del segle XX), Lleida canvia. Els seus pares van trencar amb la Lleida de l'època anterior(Lleida provinciana);
*Catalanisme (una mena de renaixement)
*Republicanisme
*Esperitisme
Marius Torres tenia una educació petit burgesa, tenia estudis la seva família. Ell va viure; la primera guerra mundial, guerra civi, exili de la família, la segona guerra mundial... tot això afectava a la seva família que era política. Viu a Lleida, el més gran dels tres germans.
És tímid, elegant, feble de salut, li agrada el teatre, és ironic...
L'esperitisme: coses a la vida que no es poden mesurar, que són realistes. Creien en l'ànima i relació amb el més enllà. Practicaven un cristianisme vital, però creien que no era un Déu (Jesus).
Màrius estudia en una escola laica. En la façana del colegi estaven gravats els noms dels presonatges admirats.
L'any 37, van matar més de 50 nois els feixistes. Als 14 anys es pasà a l'institut i fa la ''sinceritat''; ell deia que no sabia poesia i que no es dedicaria a això.
Desprès pasa a Barcelonaa estudiar medicina amb 16 anys. Li agrada anar a escoltar música, i allí coneix a un dels seus amors.
Per aquesta época és comença a coneixer com a poeta fent; ''Venus'' (inspirat per un viatge). Fa articles, cinematogràfica, escriu versos... i apar és metge.
Va tenir crítics, com Jaume Eliadas.
L'any 35 té un costipat mal curat, fa una obra i es pensa que està millor.
El 18 de Decembre del 1835 l'agafa un atac de tuberculosis i se li acava la vida.
Quan estava malalt ingresà en un sanitari; toca el piano, llegeix, fa moltes amistats...
El dolor li va alunyar de la vida i s'expresa en imatges de la natura.
Un tema molt importat de Màrius es el que li dedica als seus amics (figueres, Planes...)
En les obres no parla de la família fins que és separa i té grans coneixements en l'escriptura.
El seu germà va a la guerra, i ell es sent content, però despres s'expresa en unes paraules preocupat(li dedica un poema). A la seva germana també li dedica un poema.
Màrius s'enamora 3 cops;
1.Se li aseu al costat en una simfonia
2. Carmen Oliver
3.Malta, amor idialitzat (amor blanc), era un amor que no podia ser físic, els dos tenien tuberculosis.
Molts dels seus poemes expresen dubte.
L'estiu del 42 és torna a trobar amb la seva germana,tenia ganes de tocar a la seva família, feia 4 anys que no els veia.
Va morir el 29 de Decembre de 1842.
Va ser enterrat, però no hi havia cap familiar.
Deixà una gran memòria en la literatura, amics i familiars.
Marius Torres fa una carta avans de morir; ''la distància no és mideix en kg nsino en coneixements''.
Volia saber el que feien sempre els seus familiars.
Té fortaleça, espiritualitat, delicadesa amb amics, esperança...
La poesia aduca la sensibilitat. També es neteja el llenguatge, i sobretot, tranmet emocions i sentiments.
Poeta intemporal (bolgudament), estetica simpolista, feia imatges amb molt color....
Marius Torres ens va deixar 96 poemes.
És un poeta líric: ''la poesia és un mitjà d' expressió''. Cada poema es un combat i l'autor només te el seu llenguatge, aquest dit està expresat al ''Combat dels poetes''.
Neix la poesia de Màrius Torres per molts motius; el to és de confecció secreta i solitària.
Amb aquest combat cal una condició; el combat del lector vol que siguem lectors poc superficials i sensibles.
Molta de la seva poesia tewnia que ser recitada per la seva musicalitat (un sonet dedicat a Maria Planes, per exemple).
L'any 10 (començament del segle XX), Lleida canvia. Els seus pares van trencar amb la Lleida de l'època anterior(Lleida provinciana);
*Catalanisme (una mena de renaixement)
*Republicanisme
*Esperitisme
Marius Torres tenia una educació petit burgesa, tenia estudis la seva família. Ell va viure; la primera guerra mundial, guerra civi, exili de la família, la segona guerra mundial... tot això afectava a la seva família que era política. Viu a Lleida, el més gran dels tres germans.
És tímid, elegant, feble de salut, li agrada el teatre, és ironic...
L'esperitisme: coses a la vida que no es poden mesurar, que són realistes. Creien en l'ànima i relació amb el més enllà. Practicaven un cristianisme vital, però creien que no era un Déu (Jesus).
Màrius estudia en una escola laica. En la façana del colegi estaven gravats els noms dels presonatges admirats.
L'any 37, van matar més de 50 nois els feixistes. Als 14 anys es pasà a l'institut i fa la ''sinceritat''; ell deia que no sabia poesia i que no es dedicaria a això.
Desprès pasa a Barcelonaa estudiar medicina amb 16 anys. Li agrada anar a escoltar música, i allí coneix a un dels seus amors.
Per aquesta época és comença a coneixer com a poeta fent; ''Venus'' (inspirat per un viatge). Fa articles, cinematogràfica, escriu versos... i apar és metge.
Va tenir crítics, com Jaume Eliadas.
L'any 35 té un costipat mal curat, fa una obra i es pensa que està millor.
El 18 de Decembre del 1835 l'agafa un atac de tuberculosis i se li acava la vida.
Quan estava malalt ingresà en un sanitari; toca el piano, llegeix, fa moltes amistats...
El dolor li va alunyar de la vida i s'expresa en imatges de la natura.
Un tema molt importat de Màrius es el que li dedica als seus amics (figueres, Planes...)
En les obres no parla de la família fins que és separa i té grans coneixements en l'escriptura.
El seu germà va a la guerra, i ell es sent content, però despres s'expresa en unes paraules preocupat(li dedica un poema). A la seva germana també li dedica un poema.
Màrius s'enamora 3 cops;
1.Se li aseu al costat en una simfonia
2. Carmen Oliver
3.Malta, amor idialitzat (amor blanc), era un amor que no podia ser físic, els dos tenien tuberculosis.
Molts dels seus poemes expresen dubte.
L'estiu del 42 és torna a trobar amb la seva germana,tenia ganes de tocar a la seva família, feia 4 anys que no els veia.
Va morir el 29 de Decembre de 1842.
Va ser enterrat, però no hi havia cap familiar.
Deixà una gran memòria en la literatura, amics i familiars.
divendres, 22 d’octubre del 2010
Màrius Torres
Lleida 1910 - Puig d'Olena, Sant Quirze de Safaja 1942. Poeta. Estudià la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona.
A l'acavar va anar de viatge a França i Itàlia.
Exercí durant poc temps a Lleida, ja que ben aviat, l'any 1935, caigué malalt de tuberculosi i ingressà al sanatori de Puig d'Olena, on havia de morir set anys després.
de ben jove s'educà d'una banda en el republicanisme catalanista i de l'altra en una concepció espiritualista de l'existència que tant havia de pesar en la seva obra lírica.
Fa col·laboracions de premsa periòdica, alguna narració i una peça dramàtica;Una fantasma com n'hi ha poques.
Es presenta sense èxit al premi de teatre Ignasi Iglésias l'any 1935, i a una selecció de poemes al premi Joaquim Folguera sota el títol d'Invencions.
L'obra de Màrius Torres es centra en la poesia, escrita sobretot en el periòde de reclusió al sanatori de Puig d'Olena. Allí coneix a Mercè Figueras, la «Mahalta» de molts dels seus poemes.
Amb l'arribada de la guerra civil i la posteguerra, juntament amb la ràpida mort del poeta n'han condicionat la recepció, fins que l'any 1947 es publica el volum Poesies.
Degut a causes com les guerres i la seva enfermetat, podem descriure al autor com una persona solitària i el el caràcter reflexiu de la seva poesia que, en paraules de Carles Riba, «brolla sempre des de la crisi».
Les influències de la seva poesia (tradició simbolista i que assoleix una gran puresa i essencialització a la recerca del sentit de l'existència), és influit per Verlaine, Baudelaire i Ribes, on compartien tambè el gust per la música).
Els seus temes; la solitud, l'amistat, l'amor, la consciència del temps, la mort, la transcendència, la bellesa del món, la música, identificada amb la vida, etc, tenen una gran existència formal que és rebuda amb una forma clàssica del sonet.
A l'acavar va anar de viatge a França i Itàlia.
Exercí durant poc temps a Lleida, ja que ben aviat, l'any 1935, caigué malalt de tuberculosi i ingressà al sanatori de Puig d'Olena, on havia de morir set anys després.
de ben jove s'educà d'una banda en el republicanisme catalanista i de l'altra en una concepció espiritualista de l'existència que tant havia de pesar en la seva obra lírica.
Fa col·laboracions de premsa periòdica, alguna narració i una peça dramàtica;Una fantasma com n'hi ha poques.
Es presenta sense èxit al premi de teatre Ignasi Iglésias l'any 1935, i a una selecció de poemes al premi Joaquim Folguera sota el títol d'Invencions.
L'obra de Màrius Torres es centra en la poesia, escrita sobretot en el periòde de reclusió al sanatori de Puig d'Olena. Allí coneix a Mercè Figueras, la «Mahalta» de molts dels seus poemes.
Amb l'arribada de la guerra civil i la posteguerra, juntament amb la ràpida mort del poeta n'han condicionat la recepció, fins que l'any 1947 es publica el volum Poesies.
Degut a causes com les guerres i la seva enfermetat, podem descriure al autor com una persona solitària i el el caràcter reflexiu de la seva poesia que, en paraules de Carles Riba, «brolla sempre des de la crisi».
Les influències de la seva poesia (tradició simbolista i que assoleix una gran puresa i essencialització a la recerca del sentit de l'existència), és influit per Verlaine, Baudelaire i Ribes, on compartien tambè el gust per la música).
Els seus temes; la solitud, l'amistat, l'amor, la consciència del temps, la mort, la transcendència, la bellesa del món, la música, identificada amb la vida, etc, tenen una gran existència formal que és rebuda amb una forma clàssica del sonet.
dijous, 14 d’octubre del 2010
Guimerà- L'obra
El Dramaturg:
El primer periode en la creació dramàtica de Guimerà és destaca per seguir una programació plantejada pels amics (sobretot Josep Yxart). En el teatre català (Frederic Soler) alternaven les comèdies costumistes amb els drames rurals. Molts intel·lectuals catalans sentien insatisfacció davant d’aquest teatre.
Aixi van recuperar amb el nom de tragedia unes formes de drama culte que renovessin la tradició romàntica.
Schiller, per exemple, va evitar les truculències melodramàtiques d’un cert romanticisme i incorpora l’història com a material dramatúrgic (recuperava la bella tragedia introduint-hi la renovació dramàtica aportada per la recepció de l’obra de Shakespeare. Aquest camí interesà molt a Yxat.
Guimerà fou l’autor triat (pels seus companys) per tirar endevant la renovació d’una tragedia catalana.
La tendència més destacable des de Gal·la Placídia (1879) fins La Boja (1890) és la aproximació a un realisme més sincer.
Recórrer a conflictes passionals que inplicaven una relació de poder que recordava la polèmica d’adaptació i/o el mestissatge (és proyecten temes de masoquisme i de sensualitat turmentada).
Això ho sap expresar molt bé en la dècada dels noranta, en obres com Maria Rosa (1894) i La filla del mar (1900).
Aquesta realitat de la vida, li agrada molt a la gent, i el teatre de Guimerà és fa molt famòs. Aquest teatre s’alunya tant del drama burgès com de l’esquematització fácil d’un cert romanticisme.
L’ etapa de 1900-1924 és difícil de sistematitzar, ja que canvia molt de regístre.
Guimerà és molt popular, i intenta arribar cada cop més a la gent, i adapta el teatre als nous corrents estètics del modernisme.
Durant aquests anys tamptejà tant el drama burgès (Aigua que corre, 1902) com els poemas dramàtics musicals fantàstics (La santa espina, 1907) el teatre hitòric de militància catalanista (Indíbil i Mandoni,1917) o un model de tragedia. Però és en obres com L’Eloi (1906) Sol Solet (1905) que recupera les seves millors produccions.
El poeta i el narrador:
Comenta a escriure poesies (guanya els 3 premis dels Jocs Florals de 1877).
No deixa de ser poeta, però els seus reculls més importants són Poesies del 1887 i un altre del 1920, segons llibre de poesies.
És caracteritzaven les seves obres però tenir un to intimista. Col·loquial, estil més plàstic dels seus poemas històrics o patriòtics passant per la poesia popular o l’originalitat que suposava en la poesia catalana (dedicà un poema a Satanàs).
La dedicació de Guimerà a la prosa narrativa fou escassa, fins al punt de tenir un parell de contes (‘’ El gos de casa’’ i ‘’El nen jueu’’, 1890) una novel·la breu; Rosa de Lima (1917).
El llenguatge és viu i acolorit que el desmarca clarament d’altres autors del periode.
LA SÍNTESI TEATRAL ENTRE ROMANTICISME I REALISME:
Rosa, Terra baixa i La filla del mar formen una trilogia valuosa. Tenen una estructura semblant i, com ja hem subratllat, són tres visions de la Catalunya popular, on s’arrelen uns conflictes passionals que tenen una desconnexió absoluta de la problemàtica social que sura en aquests drames.
La insistència en el romanticisme dramàtic es manifesta positivament en el domini de la creació de personatges centrals que, molt sovint, contrasten amb un entorn inadequat i inversemblant. Aquests personatges tenen problemes arrel del seus sentiments passionals.
Obres com La festa del blat i En Pólvora plantegen conflictes de la societat del seu temps.
A través d’alguna tragèdia com La boja (1890) i amb la utilització del sainet es va ensinistrant en la descripció de la realitat. Tot i que els seus personatges centrals es mouen en el terreny de les reaccions increïbles i inexplicables –com a subjectes apassionats que són–, la realització d’ambients i personatges guanya en realisme.
L'obra realista de Guimerà Intenta de ser una visió real, però amb connotacions idealistes.
Aquestes obres és mouen en problemes causats per l'amor passional causat per protagonistes amb característiques diferents, és a dir, que no permeten que estiguin junts –els pagesos a Terra baixa, els obrers a Maria Rosa i els mariners a La filla del mar–.
Aquests tres llibres tenen les mateixes catacterísitiques; dos amats no és poden amar per algún motiu, ja sigui per la religio, pensaments... i al final, quan ja no poden aguantar més els amants, hi ha un final tràgic.
PROCÉS DE REALITZACIÓ, ESTRENA I RESSÒ DE MARIA ROSA
Maria Rosa (1894) fou la primera obra reeixida de Guimerà en el nou camí d’encetar una aproximació al realisme des d’una òptica personal.
. A partir de 1893 augmenten considerablement els atemptats anarquistes: es produeix l’explosió de la bomba del Liceu i del carrer de Canvis Nous, l’assassinat de Cánovas del Castillo. Al llarg de l’any 1897 comencen les execucions dels àcrates a Montjuïc. El conflicte social quedarà en un segon terme, esfumant-se al llarg de l’obra, mentre que l’enfrontament passional prendrà veritable relleu.
ESTRUCTURA, PERSONATGES I CONFLICTE DRAMÀTIC
El primer periode en la creació dramàtica de Guimerà és destaca per seguir una programació plantejada pels amics (sobretot Josep Yxart). En el teatre català (Frederic Soler) alternaven les comèdies costumistes amb els drames rurals. Molts intel·lectuals catalans sentien insatisfacció davant d’aquest teatre.
Aixi van recuperar amb el nom de tragedia unes formes de drama culte que renovessin la tradició romàntica.
Schiller, per exemple, va evitar les truculències melodramàtiques d’un cert romanticisme i incorpora l’història com a material dramatúrgic (recuperava la bella tragedia introduint-hi la renovació dramàtica aportada per la recepció de l’obra de Shakespeare. Aquest camí interesà molt a Yxat.
Guimerà fou l’autor triat (pels seus companys) per tirar endevant la renovació d’una tragedia catalana.
La tendència més destacable des de Gal·la Placídia (1879) fins La Boja (1890) és la aproximació a un realisme més sincer.
Recórrer a conflictes passionals que inplicaven una relació de poder que recordava la polèmica d’adaptació i/o el mestissatge (és proyecten temes de masoquisme i de sensualitat turmentada).
Això ho sap expresar molt bé en la dècada dels noranta, en obres com Maria Rosa (1894) i La filla del mar (1900).
Aquesta realitat de la vida, li agrada molt a la gent, i el teatre de Guimerà és fa molt famòs. Aquest teatre s’alunya tant del drama burgès com de l’esquematització fácil d’un cert romanticisme.
L’ etapa de 1900-1924 és difícil de sistematitzar, ja que canvia molt de regístre.
Guimerà és molt popular, i intenta arribar cada cop més a la gent, i adapta el teatre als nous corrents estètics del modernisme.
Durant aquests anys tamptejà tant el drama burgès (Aigua que corre, 1902) com els poemas dramàtics musicals fantàstics (La santa espina, 1907) el teatre hitòric de militància catalanista (Indíbil i Mandoni,1917) o un model de tragedia. Però és en obres com L’Eloi (1906) Sol Solet (1905) que recupera les seves millors produccions.
El poeta i el narrador:
Comenta a escriure poesies (guanya els 3 premis dels Jocs Florals de 1877).
No deixa de ser poeta, però els seus reculls més importants són Poesies del 1887 i un altre del 1920, segons llibre de poesies.
És caracteritzaven les seves obres però tenir un to intimista. Col·loquial, estil més plàstic dels seus poemas històrics o patriòtics passant per la poesia popular o l’originalitat que suposava en la poesia catalana (dedicà un poema a Satanàs).
La dedicació de Guimerà a la prosa narrativa fou escassa, fins al punt de tenir un parell de contes (‘’ El gos de casa’’ i ‘’El nen jueu’’, 1890) una novel·la breu; Rosa de Lima (1917).
El llenguatge és viu i acolorit que el desmarca clarament d’altres autors del periode.
LA SÍNTESI TEATRAL ENTRE ROMANTICISME I REALISME:
Rosa, Terra baixa i La filla del mar formen una trilogia valuosa. Tenen una estructura semblant i, com ja hem subratllat, són tres visions de la Catalunya popular, on s’arrelen uns conflictes passionals que tenen una desconnexió absoluta de la problemàtica social que sura en aquests drames.
La insistència en el romanticisme dramàtic es manifesta positivament en el domini de la creació de personatges centrals que, molt sovint, contrasten amb un entorn inadequat i inversemblant. Aquests personatges tenen problemes arrel del seus sentiments passionals.
Obres com La festa del blat i En Pólvora plantegen conflictes de la societat del seu temps.
A través d’alguna tragèdia com La boja (1890) i amb la utilització del sainet es va ensinistrant en la descripció de la realitat. Tot i que els seus personatges centrals es mouen en el terreny de les reaccions increïbles i inexplicables –com a subjectes apassionats que són–, la realització d’ambients i personatges guanya en realisme.
L'obra realista de Guimerà Intenta de ser una visió real, però amb connotacions idealistes.
Aquestes obres és mouen en problemes causats per l'amor passional causat per protagonistes amb característiques diferents, és a dir, que no permeten que estiguin junts –els pagesos a Terra baixa, els obrers a Maria Rosa i els mariners a La filla del mar–.
Aquests tres llibres tenen les mateixes catacterísitiques; dos amats no és poden amar per algún motiu, ja sigui per la religio, pensaments... i al final, quan ja no poden aguantar més els amants, hi ha un final tràgic.
PROCÉS DE REALITZACIÓ, ESTRENA I RESSÒ DE MARIA ROSA
Maria Rosa (1894) fou la primera obra reeixida de Guimerà en el nou camí d’encetar una aproximació al realisme des d’una òptica personal.
. A partir de 1893 augmenten considerablement els atemptats anarquistes: es produeix l’explosió de la bomba del Liceu i del carrer de Canvis Nous, l’assassinat de Cánovas del Castillo. Al llarg de l’any 1897 comencen les execucions dels àcrates a Montjuïc. El conflicte social quedarà en un segon terme, esfumant-se al llarg de l’obra, mentre que l’enfrontament passional prendrà veritable relleu.
ESTRUCTURA, PERSONATGES I CONFLICTE DRAMÀTIC
divendres, 8 d’octubre del 2010
Maria Rosa, Àngel Guimerà
Maria Rosa
L'autor Àngel Guimerà, va ser un del millors autors de la literatura catalana en la Renaixença, junt amb Verdaguer i Narcís Olle.
Guimerà va ser molt reconegut en l'àmbit del teatre, i va fer obres molt destacades, com és el cas de Maria Rosa, amb temes de la nostra propia realitat.
Àngel Guimerà, nascut a canàries, tenia tres grans obsessions: el fet de que els seus pares no estiguessin casats, el ser messtis n(mare canària ni pare català) i l'amor impossible de Maria Rubió.
El teatre en l'obra de Guimerà:
En la seva carrera, va començar a escriure poesies, però té molta fama i reconeixemen en el teatre.
Gal·la Placídia, va ser una de les seves primeres obres que va trenir molt d'èxit (primer esclat d’una obra dramàtica prometedora). Més tard, s’aconseguia potenciar una literatura nacional. Tot i això, Guimerà fa un teatre més realista per tant d'apropar-se al públic i deixa el vers per la prosa. Comença a fer obres com;els obrers Maria Rosa (1894), els pagesos de Terra Baixa (1897) i els mariners de La filla del mar (1900). No hi havia en Guimerà un afany costumista o d’antropòleg; simplement intentava mostrar les passions i les reaccions d’uns personatges situats en un temps i en un país. Després d’aconseguir l’èxit i una anomenada internacional, s’accentua aquella tendència vers l’adaptació dels nous corrents dramàtics. Havia deixat de banda els guerrers de les tragèdies, ara volia oblidar-se dels pagesos i d’altra gent de la classe popular, i donar entrada a un ambient més cosmopolita i refinat. Adonant-se, potser, del camí equivocat intenta de recuperar el favor del públic (Terra Baixa). En aquests anys destaca una incursió en el teatre d’arrel naturalista amb L’aranya (1906), que és potser un dels drames més ben construïts i interessants, i una continuació de la tendència envers els simbolisme amb La santa espina (1907) –musicada per Enric Morera, de la qual s’ha de recordar la famosa sardana. A partir d'aquí, comença una gran crisis (Segona guerra mundial) que és veu reflexada en el teatre català. Fa obres com; Jesús que torna, L’ànima és meva (1920) i la pòstuma Pel dret diví (1926), Joan Dalla... on presenta una visió i unes solucions que poden ser qualificades d’ingènues i idealistes, dins d’un pensament profundament cristià i, també, en un teatre de reivindicació nacionalista.
dijous, 7 d’octubre del 2010
Segueix... Auca Àngel Guimerà
Amb el lema dels jocs florals que guanya Guimerà (Pàtria, amor i fe) li nombren mestre d’en Gai Saber.
Desprès d’això seguéix escribint molts poemas, però on ell triunfa més, és en el registre del teatre.
Com dramaturg és molt reconegut, i escriu obres com; Ga·la Placídia , Mar i Cel, Judit de Welp, Rei i Monjo, … en les que té molta fama i reconeixement, ja que al poble li agraden molt.
Guimerà també és dedica a fer política; intervé en les Bases de Manresa, proclama amb gallardia el dret a l'autonomia… fa discursos en català, que farà que molta gent no estiguès d’acord i no el volguès escoltar.
Guimerà comenta a dedicar-se a fer obres de carácter realista, que a la gent li agrada molt, com per exemple: Maria Rosa, Terra Baixa, La filla del mar (en totes les obres hi haurà un personatge marginat).
Comença un nou segle amb altres pensaments, i Guimerà perd protagonisme, tot i això seguéix escribint (fins i tot, alguna de les seves obres la fan musicada, altres arriben al cinema i moltes de les seves obres van ser traduides a Estat Units).
A 1909 a Barcelona és fa la setmana tràgica.
Al gran escriptor, per tenir tanta fama i ser tan bon polític i autor li fan un gran homenatge.
L’any 1924, a Petritxol, és mor Àngel Guimerà, i molta gent li va a donar l’ úlitm adeu.
Auca Àngel Guimerà
Àngel Guimera, va nèixer a Canaries el 6 de Maig de 1845. El seu pare (Agustí Gimerà) era fill del Vendrell i és va traslladar a Cànaries per tema de treball. Allí va conèixer a Margarita Jorge, i d'aquesta relació surt Àngel Guimerà.
La família se'n va a viure a Catalunya, quan Guimerà només tenia 8 anys, i aixó volia dir, que és tenia que acostumar a les costums i llengua de Catalunya. Ell s'espavila com pot, i Jaume Ramon Vidales li ajuda a integrar-se.
Un fet important en la seva vida és la negació de l' amor de Maria Rubió.
Se'n va del Vendrell (on vivia) i és va a viure a Barcelona, on coneix a escriptor i gent del seu entor, i és reuniràn a una farmàcia.
La primera obra publicada d'Àngel Gumerà va ser a la revista ''La Grumalla''.
Comença a escriure poemes, i és presenta als Jocs Florals on guanya el tres premis (Flor Natural, Englantina, i la viola d'or i argent).
La família se'n va a viure a Catalunya, quan Guimerà només tenia 8 anys, i aixó volia dir, que és tenia que acostumar a les costums i llengua de Catalunya. Ell s'espavila com pot, i Jaume Ramon Vidales li ajuda a integrar-se.
Un fet important en la seva vida és la negació de l' amor de Maria Rubió.
Se'n va del Vendrell (on vivia) i és va a viure a Barcelona, on coneix a escriptor i gent del seu entor, i és reuniràn a una farmàcia.
La primera obra publicada d'Àngel Gumerà va ser a la revista ''La Grumalla''.
Comença a escriure poemes, i és presenta als Jocs Florals on guanya el tres premis (Flor Natural, Englantina, i la viola d'or i argent).
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Àngel Guimerà i el romanticisme
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 6 de Maig de 1845- Barcelona, 18 de juliol de 1924), va ser un gran i important escriptor i més tard polític que en la seva bibliografia, causa moltes polèmiques,pel fet de que els seus pares no estiguessin casats.
Aquest va ser un gran factor que va influir a la seva prodducció juntament amb l’idea de mestissatge i un amor fustrat, imposible, amb Maria Rubió.
Totes aquestes frustracions de Guimerà, es veuen reflexades en les seves obres, i per aquest motiu s’ explica la passió i sentiment que hi havia en els seus treballs. D’aquí la inevitable temptació de parlar sobre l’ autor i la seva obra lectures psicoanalítiques.
Les veus deien que Guimerà era homosexual, i a més a més, li agradaven els joves.
Amb el temps alguns biògrafs (Caravaca, Ferran de Pol) van negar la seva ‘’homosexualitat’’, però tot i això, alguns escriptors (Miracle especialment) ho seguien comentant, ja que era un rumor morbós.
Tot i les distàncies, Guimerà comparteix característiques amb la dels dramaturgs com Strindberg.
El Dramaturg:
El primer periode en la creació dramàtica de Guimerà és destaca per seguir una programació plantejada pels amics (sobretot Josep Yxart). En el teatre català (Frederic Soler) alternaven les comèdies costumistes amb els drames rurals. Molts intel·lectuals catalans sentien insatisfacció davant d’aquest teatre.
Aixi van recuperar amb el nom de tragedia unes formes de drama culte que renovessin la tradició romàntica.
Schiller, per exemple, va evitar les truculències melodramàtiques d’un cert romanticisme i incorpora l’història com a material dramatúrgic (recuperava la bella tragedia introduint-hi la renovació dramàtica aportada per la recepció de l’obra de Shakespeare. Aquest camí interesà molt a Yxat.
Guimerà fou l’autor triat (pels seus companys) per tirar endevant la renovació d’una tragedia catalana.
La tendència més destacable des de Gal·la Placídia (1879) fins La Boja (1890) és la aproximació a un realisme més sincer.
Recórrer a conflictes passionals que inplicaven una relació de poder que recordava la polèmica d’adaptació i/o el mestissatge (és proyecten temes de masoquisme i de sensualitat turmentada).
Això ho sap expresar molt bé en la dècada dels noranta, en obres com Maria Rosa (1894) i La filla del mar (1900).
Aquesta realitat de la vida, li agrada molt a la gent, i el teatre de Guimerà és fa molt famòs. Aquest teatre s’alunya tant del drama burgès com de l’esquematització fácil d’un cert romanticisme.
L’ etapa de 1900-1924 és difícil de sistematitzar, ja que canvia molt de regístre.
Guimerà és molt popular, i intenta arribar cada cop més a la gent, i adapta el teatre als nous corrents estètics del modernisme.
Durant aquests anys tamptejà tant el drama burgès (Aigua que corre, 1902) com els poemas dramàtics musicals fantàstics (La santa espina, 1907) el teatre hitòric de militància catalanista (Indíbil i Mandoni,1917) o un model de tragedia. Però és en obres com L’Eloi (1906) Sol Solet (1905) que recupera les seves millors produccions.
El poeta i el narrador:
Comenta a escriure poesies (guanya els 3 premis dels Jocs Florals de 1877).
No deixa de ser poeta, però els seus reculls més importants són Poesies del 1887 i un altre del 1920, segons llibre de poesies.
És caracteritzaven les seves obres però tenir un to intimista. Col·loquial, estil més plàstic dels seus poemas històrics o patriòtics passant per la poesia popular o l’originalitat que suposava en la poesia catalana (dedicà un poema a Satanàs).
La dedicació de Guimerà a la prosa narrativa fou escassa, fins al punt de tenir un parell de contes (‘’ El gos de casa’’ i ‘’El nen jueu’’, 1890) una novel·la breu; Rosa de Lima (1917).
El llenguatge és viu i acolorit que el desmarca clarament d’altres autors del periode.
El polític catalanista:
Guimerà és una persona amb un sentiment catalanista que per a ell, està estretament lligat a la creació literària. Dels congressos catalanistes del 1880-1881 al famós discurs en català en la presa de possessió de la presidència de l'Ateneu Barcelonès el 1895, passant per la participació en la campanya del Memorial de Greuges del 1885, o en les Bases de Manresa del 1892, Guimerà va estar sempre relacionat amb la propaganda i la militància catalanista.
El 1906 plegà i dedica al seu amic Pere Aldavert, un volum; Cants a la Pàtria.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Àngel Guimerà
BIOGRAFIA ÀNGEL GUIMERÀ
Català nascut a Canàries, Àngel Guimerà i Jorge va nèixer a Tenerife el 6 de Maig del 1845.
El seu pare va nèixer al Vendrell, i al ser mercader és va traslladar a les Canàries per temes de treball. Allí és va enamorar de Margarita Jorge, la mare de Guimerà (nascuda i de sang canària)
Guimerà va ser educat en llengua castellana, i quan la familia torna a Catalunya, Àngel(tenia 8 anys) no sap el català, però tot i això, és fa ràpid amb la cultura i formes de vida catalana.
Als 14 anys va anar a estudiar a Barcelona, i en els dibuixos escolars és pot observar que té una gran senibilitat plàstica.
Al 1862 tornen al Vendrell, i la familia vol que Guimerà s’ocupès del negoci familiar.
Guimerà s’ enamora de Maria Rubió (filla del seré del poble). Aquesta amor imposible va ser una de les grans frustracions de l’ escriptor.
Novament els Guimerans és trasllades a Barcelona, i als 25 anys, Àngel Guimerà entra en contacte amb els escriptors de la Jove Catalunya
Al morír la seva mare (Margarita) se’n va a viure a casa del seu amic Pere Aldavert i Martorell on viurà tota la seva vida.
A Guimerà li van influir tres grans aspectes de la seva vida que és veuen reflexats en la seva obra:
-La marginació i mestissatge (pare català, mare canària).
-Pel fet de que els seus pares estaven casats.
-L’amor imposible, vist de forma extrema, idealitzada i pesimista, és un reflex de la realitat de Guimerà.
Els primers treballs de Guimerà son poesies. Aquestes obres poètiques tenen un carácter romàntic i narratiu amb un llenguatge expressiu i extens.
En les composicions de carácter patriòtic asoleix una cualitar poc freqüent en aquesta temàtica.
Publica obres de carácter íntim i personal que contrasten amb el corrent.
El seu primer poema va ser publicat en La Gramella amb el títol; El rei i el conseller.
Al 1871 participa en la fundació de la revista La Renaixença (passarà a ser director).
És va fer molt més conegut pel fet de guanyar els tres premis dels Jocs Florals, instaurats l’ any 1859, que van impulsar rigurosament la llengua catalana.
Guimerà va ser nomenat mestre en Gai saber (pel fet de tenir auqest premi), i va començar a tenir molt d’éxit.
Els poemas van ser molt populars (Les fulles seques),i altres poesies van ser musicades.
Tot i això, Guimerà assoleig el mayor éxit en el teatre.
Vol millorar i renovar el teatre català, tant en la forma com en els altres temes (màxim exponent de la renaixença en el cap teatral).
Gal·la Placídia (1879): ambientada en la Edad Mitjana
Guimerà és distingeix per la creació de tragèdies romàntiques.
Mar i Cel és l’obra més ben reslota del seu primer periòde.
En aquesta obra ens introdueix l’ història amb la cultura cristiana i musulmana, i l’ amor imposible entre Blanca (Jove cristiana) i un pirata (serraí). L’obra acava amb la mort dels 2 enamorats.
Tornant a l’escriptor, Guimerà deixa el passat i és centra amb la realitat avandonant el vers per la prosa amb un llenguatge col·loquial. Aquesta etapa és de plenitud artístic.
-Maria Rosa
-Terra baixa
-La filla del mar
El teatre de Guimerà és preocupa per les injustícies i planteja que l’amor i la comprendió porta a la pau de l’ home.
Les seves millors obres en ambients populars (gent treballadora).
Les seves obres van ser molt famoses i importants, fins el punt de proyectar la obra al cine o a la música.
Lenu Riefenftahi va firmar Terra baixa (a més a més va participar sent la protagonista Marta).
Aquesta pel·lícula no és va poder filmar en Espanya per la guerra, però tot i això, van sortir moltes adaptacions al cine Espanyol, i a més a més van fer óperes com Terra baixa i La filla del mar.
Als inicis del s.XX hi ha ambients més refinats, i Guimerà perd protagonisme.
Guimerà defensa la llengua u els drets nacionals de Catalunya (participà en el Memorial i en la redacció de bases de Manresa).
Al 1894 és elegit President de l’ Ateneu Barcelonés. El discurs és fa en Català, i comenta a enfortir-se la llengua catalana.
Al 1909 rep un gran homenatge, i com poques vegades passa, es sent molt a prorp del poble, i és reconegut com un clàssic.
El 18 de Juliol de 1924, Àngel Guimerà mor.
Desafiant a la dictadura de Primo de Rivera, milers de persones surten al carrer pero donar-li l’adeu a aquell polític, literari i persona lluitadora per Catalunya.
La prensa estatal li fa un homenatge.
A Catalunya se li va anar un dels seus millors artistes, però quedava els seu esperit, les seves idees i les seves obres.
dilluns, 4 d’octubre del 2010
literatura catalana
Història de Catalunya
L’introducció del video comença amb una cançó, i tot el video està guiat per un dinosaure (tot el video amb dibuixos animats) que ens explica amb imatges, diferents històries, autors importants… l’història de Catalunya.
L’ any 1833 el diari El Vapor de Barcelona va publicar L’Oda a la Pàtria , escrita en català.
L’Oda a la Pàtria va ser l’ inici de la Renaixença , el català va començà a ser una llengua de cultura, influida pel Romancticisme (moviment artístic i espiritual Europeu).
A partir d’ aquí, començà a anomenar diferents autors importants:
Autors romàntics com Walter Scott o Frederik, admiraven el passat de la seva pàtria, i escriben obres i llegendes medievals.
Intel·lectuals catalans com Antoni de Bufarull és van posar a estudiar l’història de Catalunya, i és van donar compte de molts fets importants.
Victor Balaguer, va trobar moltes llegendes.
Manuel Milar i Funtanals va recopilar cançons catalanes (Romancerillo Catalán), i va ser el primer provensalista espanyol.
Joaquim Rovió va plantejar escriure en català, ja que els autors anteriors eren catalans però escrivien en castellà.
L’ any 1859 és van recuperar Els Jocs florals.
Aquests jocs consistien en fer competicions de poetes (poesies en Català) hi havia tres premis; la flor natural, englantina i la viola d’or i argent.
El català tornà a ser una llengua literària, però hi havia dificultats a l’hora d’escriure, hi havia molts castellanismes.
Berdaguer va solucionar aquest problema, i va restaurar la llengua.
També va escriure Atlàntida, i guanyarà un premi extraordinari en els jocs florals ja que
Àngel Guimerà va guanyar els tres premis.
A les illes també va arribar aquest canvi de la llengua catalana en literatura amb autors com Joan Alcocer i Miquel Gosta i Llovera, igual que en València amb l’autor Teodor Llorente que va escriure llibret de versos i va fundar la societat valencianista Lo rap penat.
A la provença tambè va haver-hi una Renaixença de la seva llengua, el Provençal.
En 1871 és fa una revista en català, que desprès pasarà a ser un diari nomenat Renaixença, tenint com a director a Àngel Guimerà.
També és feia teatre en Català (Serafí), i a Catalunya també tindrem una dansa típica, nomenada Sardanes.
Memoria de Catalunya
La societat catalana va viure un proçes ràpid de transformació .
A partir de la Renaixença , catalanisme, industrialització… van fer que catalunya sigués diferent que la resta del país.
Va haver-hi un canvi socio-econòmic. Gràcies a la indústria molts treballadors del camp és van traslladar a la cuitat per treball en fàbriques, i per tant, la cuitat va tenir que evolucionar.
A Barcelona (nucli de població de Catalunya) és van realitzar molts canvis; hi havia més esperanza de vida, moltes més tecnologies…. Tot això va fer una consolidació
d’ una nova estructura social i van esdevenir els grups socials.
Catalunya començava a progresar, no només tecnologicament i socialment, sinó que tambe va progresar en l’art, havia una gran cuantitat de represantacions del passat de Catalunya.
Això va donar una polèmica, per la diferència del català antic (amb castellanismes), al català més modern. Tot i això aquesta polèmica tenia com a finalitat defensar una Catalunya nova.
El Romanticisme va tenir un gran pes a Catalunya.
El video parla de l’ arquitectura, que també va donar un canvi importat.
A partir de l’ inici de la Renaixença , amb l’ obra L’Oda a la Pàtria (1833 El Vapor)
Va haver-hi una identificació de la llengua i pàtria.
Joaquim Robió i Ors va confirmar el procés de la recuperació de la llengua i història , estudiat per altres personatges importants.
Amb el lema; Pàtria, Fides i Amor els Jocs Florals van ser un procés importat, no nomès per la literatura, sinò que va ser un progrès importat a Catalunya.
Molts autors van enforti l’idioma i la literatura catalana (Berdaguer, Mosen Cinto, Àngel Guimerà, Narcís Oller) i alguns dels nombres dels escriptors és van posar als carrers de la cuitat.
Cadascu dels autors representants de Catalunya va posar el seu art, i gràcies a ells és va anar reconeixent l’ idioma, l’ història, la cultura catalana…
També hi havia personatges importats en l’ àmbit de la ciencia, la música…
Amb tots aquests aspectes que ens han anat explicant en el video, veiem que Catalunya, tot i que estigui dins d’ Espanya, té molts aspectos diferents; idioma, música, literatura… i a partir d’això els catalans pensen en els seus drets.
Renaixement, religió i catalanisme, afermà amb l’ unió existent entre Catalunya i el catolicisme; eina configuradora de la personalitat colectiva catalana. Tot aquest tema el representava artisticament (pintura) els germans Vayreda.
Renaixença i Catalanisme polític van esdevenir grans canvis, molts personatges començen a pensar en que ja que havia diferencia a la resta d’ Espanya, Catalunya podria ser dependent.
1880 és va fer el primer congrès catalanista, que va ser l’ inici del catalanisme polític.
Aquest pensament de nacionalitat, va tenir molts aspectes a parlar, no tan sols positius, sinó també negatius per el rebuig d’ independència en la resta del país.
Laura Blázquez Suàrez 2B
diumenge, 3 d’octubre del 2010
literatura catalana
AUCA DE LA RENAIXENÇA
Vinyeta 41: Per fi i desprès de tant d’ esforç, és reconeixen els drets i les llibertats del Catalans.
Vinyeta 42: A Catalunya s’ escriu el Memorial (escrit on son consignades les coses que cal recordar o tenir presents), i a Madrid no en fan cas, ja que no estan d’acord amb les idees del catalans.
Vinyeta 43: El bisbe nascut a Bic, i per tant català, aporta i dona força a Catalunya en totes les idees.
Amb aquesta representació també volen donar a entendre que hi ha molts eclesiàstics que lluiten per Catalunya i els drets, deures i llibertats que volen tots els ciutadans.
Vinyeta 44: A Catalunya defensen que volen una nació, una independencia i diferencia amb el reste del país (Espanya), ja que té idioma i algunes costums diferents.
Volen realitzar un moviment cultural i polític de la recuperació de
l’ identitat pròpia.
Laura Blàzquez Suàrez 2B
dimecres, 29 de setembre del 2010
literatura catalana
En aquest curs espero apendre i tindre més informació sobre fets, canvis importants, autors a destacar… de catalunya, ja que gràcies a tots aquests aspectes del passat i l’història de catalunya, em pogut arribar a l’actualitat dels nostres dies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)