Salvador Escude, centenari de Màrius Torres

la cultura entre Lleida i Tarrasgons és molt llarga.
Marius Torres fa una carta avans de morir; ''la distància no és mideix en kg nsino en coneixements''.
Volia saber el que feien sempre els seus familiars.
Té fortaleça, espiritualitat, delicadesa amb amics, esperança...
La poesia aduca la sensibilitat. També es neteja el llenguatge, i sobretot, tranmet emocions i sentiments.
Poeta intemporal (bolgudament), estetica simpolista, feia imatges amb molt color....
Marius Torres ens va deixar 96 poemes.
És un poeta líric: ''la poesia és un mitjà d' expressió''. Cada poema es un combat i l'autor només te el seu llenguatge, aquest dit està expresat al ''Combat dels poetes''.
Neix la poesia de Màrius Torres per molts motius; el to és de confecció secreta i solitària.
Amb aquest combat cal una condició; el combat del lector vol que siguem lectors poc superficials i sensibles.
Molta de la seva poesia tewnia que ser recitada per la seva musicalitat (un sonet dedicat a Maria Planes, per exemple).
L'any 10 (començament del segle XX), Lleida canvia. Els seus pares van trencar amb la Lleida de l'època anterior(Lleida provinciana);
*Catalanisme (una mena de renaixement)
*Republicanisme
*Esperitisme

Marius Torres tenia una educació petit burgesa, tenia estudis la seva família. Ell va viure; la primera guerra mundial, guerra civi, exili de la família, la segona guerra mundial... tot això afectava a la seva família que era política. Viu a Lleida, el més gran dels tres germans.
És tímid, elegant, feble de salut, li agrada el teatre, és ironic...
L'esperitisme: coses a la vida que no es poden mesurar, que són realistes. Creien en l'ànima i relació amb el més enllà. Practicaven un cristianisme vital, però creien que no era un Déu (Jesus).
Màrius estudia en una escola laica. En la façana del colegi estaven gravats els noms dels presonatges admirats.
L'any 37, van matar més de 50 nois els feixistes. Als 14 anys es pasà a l'institut i fa la ''sinceritat''; ell deia que no sabia poesia i que no es dedicaria a això.
Desprès pasa a Barcelonaa estudiar medicina amb 16 anys. Li agrada anar a escoltar música, i allí coneix a un dels seus amors.
Per aquesta época és comença a coneixer com a poeta fent; ''Venus'' (inspirat per un viatge). Fa articles, cinematogràfica, escriu versos... i apar és metge.
Va tenir crítics, com Jaume Eliadas.
L'any 35 té un costipat mal curat, fa una obra i es pensa que està millor.
El 18 de Decembre del 1835 l'agafa un atac de tuberculosis i se li acava la vida.
Quan estava malalt ingresà en un sanitari; toca el piano, llegeix, fa moltes amistats...
El dolor li va alunyar de la vida i s'expresa en imatges de la natura.
Un tema molt importat de Màrius es el que li dedica als seus amics (figueres, Planes...)
En les obres no parla de la família fins que és separa i té grans coneixements en l'escriptura.
El seu germà va a la guerra, i ell es sent content, però despres s'expresa en unes paraules preocupat(li dedica un poema). A la seva germana també li dedica un poema.
Màrius s'enamora 3 cops;
1.Se li aseu al costat en una simfonia
2. Carmen Oliver
3.Malta, amor idialitzat (amor blanc), era un amor que no podia ser físic, els dos tenien tuberculosis.

Molts dels seus poemes expresen dubte.
L'estiu del 42 és torna a trobar amb la seva germana,tenia ganes de tocar a la seva família, feia 4 anys que no els veia.

Va morir el 29 de Decembre de 1842.
Va ser enterrat, però no hi havia cap familiar.
Deixà una gran memòria en la literatura, amics i familiars.