Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics (en especial els mites grecs, sobretot Zeus i Apol•lo). En paraules de Jaume Cabré, "Maria Àngels Anglada va centrar la seva vida en tres mons: Vic, l’Empordà i la seva estimada Grècia. És una poeta universal que fa novel•les".
Es reconeguda, sobretot, per la famosa novel•la; El quadern d’Aram. Tracta sobre la peripècia d'una mare i un fill que fugen de l'atac atroç dels joves turcs i troben resguard a Marsella. Narra la història d'una familia armènia, de les seues experiències per sobreviure dels turcs. Aram i sa mare, Maryc, escriuen una espècie de diari que després la qui conta la història es troba aquest quadern i el tradueix.
L'obra es centra en el sacrifici cruent del poble armeni que portà a terme el govern turc,principalment entre els anys 1915 i 1916. No cal dir el relleu que pren en els moments actuals,
quan uns no desitjats vents de guerra ens esgarrifen a tots. El relat de la tragèdia dels armenis, la reducció al no res de la seva gent i de la cultura pròpia, dels llocs sagrats, dels símbols que marcaren les seves vides, ens fa girar als ulls cap al seu tros de terra, petit i estimat, i ens ajudaa entendre i a compartir el periple dolorós d'un poble abocat a la seva extinció.
Aquesta novel•la té relació amb el llibre El violí d’ Auschwitz, perque, tot i que sigui amb diferents personatges i històries diferents, tots viuen en la mateixa situació i amb les mateixes preocupacions, són dos obres que fan referència a un fet remarcable de l’historia. L’amarga historia que sofreix el Luthier del violí d’Auschwitz es pot semblar i comparar amb l’historia d’Aram i Marik.
Com El violí d'Auschwitz, la novel•la que Anglada dedicà a l'holocaust perpetrat als camps nazis, Quadern d'Aram és una denúncia dels crims contra la humanitat. Entre els dos llibres hi ha però comparativament unes diferències que cal matisar. L'amarga història del luthier d'El violí d'Auschwitz pot semblar, en una primera lectura, més dura i més desolada. En canvi a Quadern d'Aram, tragèdia i poesia emmarquen alhora els dos protagonistes-narradors, Aram i la seva mare, Maryk, que, amb la presència de la poesia armènia, conformen els elements més importants de l'obra.
Aquests llibres, relaten una época de terror en les persones, pobressa, fam… va causar moltes morts.
A partir de diferents històries, volen reflecti l’época en que va pasar, el genosidi, la supervivencia…
El genocidi és el crim de destruir o cometre conspiració per aniquilar i exterminar de forma premeditada i sistemàtica un grup nacional, ètnic, racial o religiós. La paraula <
El genocidi ha sigut comés o intentat moltes vegades al llarg de la història. El primer exemple de genocidi massiu durant el segle XX es va produir entre 1915 i 1923: de 600.000 a 1.500.000 armenis foren expulsats de les seues cases o masacrats per el govern turc. Però sens dubte, el exemple més tràgic de genocidi contemporeni seria ralitzat per Alemanya nacionalsocialista durant les dècades de 1930 i 1940 per aniquilar la població jueva d'Europa. Al final de la II Guerra Mundial en 1945, en torn a sis mil•lions de jueus havien sigut assassinats en camps de concentració, pels nazis.
Vahé, el pare d’Aram, es un personatge del llibre, que tot i que no estigués present per aquestes morts de tantes persones inocents, el nombra diferents cops ja que es un gran exemple per la familia, que a lluitat en cos i ànima per els seus pesaments, religions… però que per desgràcia el maten. Aram ho recorda, i per a nosaltres, els lectors, es un personatge en absència, però que podem reconeixer el eu carácter.
Alguns temes recurrents ens ajuden a entendre la novel•la:
Les roses, sempre vinculades a la mare, Marik, al record del jardí a Trebisonda. Les roses que
són de Maryk que intenta retrobar-les a Marsella, talment com la poesia era de Vahè el seu marit. Tot un món de bellesa i harmonia desfet per sempre.
El mar (a Atenes, Rodes, Symi, Marsella, Tunis, Cadaqués) que ens recorda el Josep Pla
d'Aigua de mar, i que és la llibertat i el record de la mar Negra on Aram aprengué a submergirse.
El mar i Grècia, la presencia de la vida en mar dels Konto, els pescadors d'esponges que
esdevenen pescadors de corall. L'amistat i la vida a l'acollidora illa grega de Symi.
El gran tema, el més colpidor és, però, el de la terra porpra. El del mont Ararat. Els cants i els costums que són les arrels del poble armeni, la seva permanència. La veu de protesta enfront d'aquells que negaren la seva existencia i la revenja i el testimoni: tot vinculat a la poesia armènia que encapçala els capítols III, IV, V i VII (Ram Nazarian, Nahabed Kucak,) i sobretot Daniel Varudjan (1884-1915), el pare d'Aram, Vahè en la novel•la, víctima innocent del genocidi.
Es un llibre en forma de prosa (xarrador líric, objecte, tema, sense la forma d’elements com la métrica i el ritme).
Gràcies a Quadern d'Aram, de Maria Àngels Anglada, sabem que la poesia armènia, que és l'ànima del seu poble, perdura. Que per damunt dels genocidis pot perdurar l'ànima dels pobles.
Que els poetes no moren mai. Ho llegim, ho sentim en les veus d'Aram i de Marik. I en la pròpia veu del poeta Daniel Varudjian, veu que no pogué ofegar la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada