JOAN OLIVER

CONTEXT HISTÒRIC

Joan Oliver (1899-1986) es situa històricament en les següents etapes:
·Regant d'Alfons XIII i dictadura de Primo de Rivera
·Segona República Espanyola

·Catalunya durant la guerra civil

·El franquisme

BIOGRAFIA

Pere Quart, com a pseudònim de Joan Oliver i Sallarès, va nèixer a Sabadell al 1899 i morí al 1986.

Va nèixer a una família burgesa de Sabadell, i va estudiar dret. L'any 1919 formà el grup de Sabadell amb Francesc Trabal i Armand Obiols. Aquesta agrupació combina avantguardisme, humorisme i trets de noucentisme.

Amb l'esclat de la guerra civil al 1936, i es mostra Republicà.
Acausa d'això, els Republicans perden i fan exiliar a tots els intel·lectuals. Primer s'exilia a França, desprès a Buenos aires i finalment a Santiago de Chile.
A la seva tornada a Barcelona al 1948, fou empresat durant 3 mesos. Tres anys més tard, rebrà el premi del President de la república Francesa als Jocs Florals de parís per la traducció al català de Molière.
Al 1960 publica la seva obra més important Vacances pagades. Obra escèptica, sarcàstica on es mostra els seu gran comromís amb la realitat social i política del país. Fa una crítica al capitalisme a la societat de consum, i al franquisme. Va mostrar la desaprovació cap a la classe política a travès d' un personatge.
Al 1982 rebutjà la creu de Sant Jordi (una distinción anual que otorga la Generalitat de Catalunya a aquelles personas y entitats socials que pels seus mèrits, hagin presentat serveis destacats a Catalunya) però tot i això, es considerat un dels millors poetes catalans del s.XX.

OBRES MÉS IMPORTANTS

Bestiarí (1937)
"Oda a Barcelona" (1936)
La fam (1938)
Saló de Tardor (1947)
Terra de naufragis (1956)
Primera representació (1959)
La gran pietat (1960)
Vacances pagades (1959)
Circumstàncies (1968)
Quatre mil mots (1977)
Poesía empírica (1981)

CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA DE JOAN OLIVER
 Els seus principals trets pel que és coneix a l'autor són:
·Esperit crític
·To moralitzant
·Narracions que es caracterítzes pel to sarcàstic, humorístic...
·Estil noucentista, aparentment senzill, clàssic, efectiu, precís...
·Us de personatges i temes de la Bíblia que en els seus contes, són símbols contemporanis.

·Fa anar el pseudònim dew Pere Quart quan fa poesia , que el va buscar per molestar a la gent ignorant i jugar amb la burla.

ALLÒ QUE TAL VEGADA S'ESDEVINGUÉ, RELACIÓ AMB L'AUTOR

Joan Oliver ens narra els orígens de la humanitat d'una forma irònica, ridiculitzant tan l'autoritat paterna com divina.

Aquesta critica a les bases de la burgesia i al catolicisme, la trobem en moltes obres de Oliver, es una crítica constructiva i molt ben elaborada, ell llenguatge es ric i culte mig barrejat amb paraules més col·loquials per tal de arribar mes al lector i fer-lo enraonar.

Caïm el personatge mes inconformista de l'obra porta de cap tota la família, no accepta res i es queixa per tot, fins i tot es capaç de enfrontar-se a l'autoritat divina.

Aquest es el personatge que utilitza Oliver per criticar la família burgesa, tan Adam com Eva, i també l'autoritat divina, Jahvè.

Tot i així la altres formes de burla són per exemple en el mite bíblic el canvi d'una poma per una pera o que el personatge mes honrat i bo sigui el propi dimoni, aquell qui convencé a Eva de menjar la pera de l'arbre de la vida.

Oliver reflexiona i dona a pensar sobre l'inconformisme contra tot allò que obstaculitzi la raó i contra la llibertat de pensament i opinió.

Tres temes principals: l'autoritarisme (patern i diví), el mite bíblic, la crítica a la família burgesa i als valors de la moral cristiana.



          

Quaren d'Aram

Maria Angels Anglada, El quadren d'Aram

Quadern d'Aram

Maria Àngels Anglada, Quadern d' Aram

Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 - Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una escriptora catalana.
Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics (en especial els mites grecs, sobretot Zeus i Apol•lo). En paraules de Jaume Cabré, "Maria Àngels Anglada va centrar la seva vida en tres mons: Vic, l’Empordà i la seva estimada Grècia. És una poeta universal que fa novel•les".
Es reconeguda, sobretot, per la famosa novel•la; El quadern d’Aram. Tracta sobre la peripècia d'una mare i un fill que fugen de l'atac atroç dels joves turcs i troben resguard a Marsella. Narra la història d'una familia armènia, de les seues experiències per sobreviure dels turcs. Aram i sa mare, Maryc, escriuen una espècie de diari que després la qui conta la història es troba aquest quadern i el tradueix.
L'obra es centra en el sacrifici cruent del poble armeni que portà a terme el govern turc,principalment entre els anys 1915 i 1916. No cal dir el relleu que pren en els moments actuals,
quan uns no desitjats vents de guerra ens esgarrifen a tots. El relat de la tragèdia dels armenis, la reducció al no res de la seva gent i de la cultura pròpia, dels llocs sagrats, dels símbols que marcaren les seves vides, ens fa girar als ulls cap al seu tros de terra, petit i estimat, i ens ajudaa entendre i a compartir el periple dolorós d'un poble abocat a la seva extinció.

Aquesta novel•la té relació amb el llibre El violí d’ Auschwitz, perque, tot i que sigui amb diferents personatges i històries diferents, tots viuen en la mateixa situació i amb les mateixes preocupacions, són dos obres que fan referència a un fet remarcable de l’historia. L’amarga historia que sofreix el Luthier del violí d’Auschwitz es pot semblar i comparar amb l’historia d’Aram i Marik.
Com El violí d'Auschwitz, la novel•la que Anglada dedicà a l'holocaust perpetrat als camps nazis, Quadern d'Aram és una denúncia dels crims contra la humanitat. Entre els dos llibres hi ha però comparativament unes diferències que cal matisar. L'amarga història del luthier d'El violí d'Auschwitz pot semblar, en una primera lectura, més dura i més desolada. En canvi a Quadern d'Aram, tragèdia i poesia emmarquen alhora els dos protagonistes-narradors, Aram i la seva mare, Maryk, que, amb la presència de la poesia armènia, conformen els elements més importants de l'obra.
Aquests llibres, relaten una época de terror en les persones, pobressa, fam… va causar moltes morts.

A partir de diferents històries, volen reflecti l’época en que va pasar, el genosidi, la supervivencia…
El genocidi és el crim de destruir o cometre conspiració per aniquilar i exterminar de forma premeditada i sistemàtica un grup nacional, ètnic, racial o religiós. La paraula <> va ser usada per primer volta al procés de Nuremberg per definir amb un mot els crims dels nazis contra la humanitat.
El genocidi ha sigut comés o intentat moltes vegades al llarg de la història. El primer exemple de genocidi massiu durant el segle XX es va produir entre 1915 i 1923: de 600.000 a 1.500.000 armenis foren expulsats de les seues cases o masacrats per el govern turc. Però sens dubte, el exemple més tràgic de genocidi contemporeni seria ralitzat per Alemanya nacionalsocialista durant les dècades de 1930 i 1940 per aniquilar la població jueva d'Europa. Al final de la II Guerra Mundial en 1945, en torn a sis mil•lions de jueus havien sigut assassinats en camps de concentració, pels nazis.
Vahé, el pare d’Aram, es un personatge del llibre, que tot i que no estigués present per aquestes morts de tantes persones inocents, el nombra diferents cops ja que es un gran exemple per la familia, que a lluitat en cos i ànima per els seus pesaments, religions… però que per desgràcia el maten. Aram ho recorda, i per a nosaltres, els lectors, es un personatge en absència, però que podem reconeixer el eu carácter.

Alguns temes recurrents ens ajuden a entendre la novel•la:
Les roses, sempre vinculades a la mare, Marik, al record del jardí a Trebisonda. Les roses que
són de Maryk que intenta retrobar-les a Marsella, talment com la poesia era de Vahè el seu marit. Tot un món de bellesa i harmonia desfet per sempre.
El mar (a Atenes, Rodes, Symi, Marsella, Tunis, Cadaqués) que ens recorda el Josep Pla
d'Aigua de mar, i que és la llibertat i el record de la mar Negra on Aram aprengué a submergirse.
El mar i Grècia, la presencia de la vida en mar dels Konto, els pescadors d'esponges que
esdevenen pescadors de corall. L'amistat i la vida a l'acollidora illa grega de Symi.
El gran tema, el més colpidor és, però, el de la terra porpra. El del mont Ararat. Els cants i els costums que són les arrels del poble armeni, la seva permanència. La veu de protesta enfront d'aquells que negaren la seva existencia i la revenja i el testimoni: tot vinculat a la poesia armènia que encapçala els capítols III, IV, V i VII (Ram Nazarian, Nahabed Kucak,) i sobretot Daniel Varudjan (1884-1915), el pare d'Aram, Vahè en la novel•la, víctima innocent del genocidi.

Es un llibre en forma de prosa (xarrador líric, objecte, tema, sense la forma d’elements com la métrica i el ritme).
Gràcies a Quadern d'Aram, de Maria Àngels Anglada, sabem que la poesia armènia, que és l'ànima del seu poble, perdura. Que per damunt dels genocidis pot perdurar l'ànima dels pobles.
Que els poetes no moren mai. Ho llegim, ho sentim en les veus d'Aram i de Marik. I en la pròpia veu del poeta Daniel Varudjian, veu que no pogué ofegar la mort.

Llocs d'esbarjo de l'àvia Mundeta segons la filla

Mostra Llocs d'esbarjo de l'àvia mondeta segons la filla en un mapa més gran

Llocs on la Mondeta es veu amb el seu amant, el Víctor

Mostra Llocs on la Mondeta es veu amb el Víctor en un mapa més gran